Logo


 
presentació
 
història
 
associats
 
notícies
 
fulls informatius
 
publicacions
 
exposicions
 
enllaços
 
 

Notícies 2009

2017     2016     2015     2014     2013     2012     2011     2010     2008     2007     2006

 

Nadal és art

30/12/2009

Visitar la mostra de pessebres a Olot, ha esdevingut una tradició de les festes nadalenques. A l'Església de Sant Esteve hem gaudit amb els pessebres familiars i també amb els d'artistes reconeguts, com és el de l'escultor olotí Josep Traité.
 
L'any passat, Josep Traité, va ser convidat per l'Associació de Pessebristes de Mataró a clausurar, amb una classe magistral, el curset de modelatge de figures de pessebre. Enguany Traité ha estat el convidat d'honor de l'Agrupació de Pessebristes de Sabadell.
 
La lliçó magistral de modelatge de Josep Traité, va tenir lloc a l'Acadèmia Catòlica. Durant quatre hores va modelar, davant d'un centenar de pessebristes de Sabadell i convidats d'altres associacions, una figura que un cop acabada va ser col·locada en un diorama fet per a l'ocasió. Amb gran expectació el nombrós públic va gaudir i admirar com les dotades mans, de l'artista olotí, modelaven i al mateix temps donava resposta a les preguntes que li feien, amb la senzillesa i humilitat que el caracteritza.
 
Josep Traité, creu que el seu art és un do que li ve donat de naixement. Als 4 anys, ja modelava gallines i oques. També opina que l'experiència de 70 anys treballant el fang li ha merescut el reconeixement dels pessebristes i dels amants de l'escultura i l'aquarel·la. Diu que se sent més escultor que pintor. Compagina la pintura amb la creació de petits grups escultòrics, perquè li permet treballar ràpid, que és el que a ell li agrada. Amb motivació, imaginació, i el domini del fang crea noves figures de pessebre que ens apropen a la vida rural, i cada una té vida pròpia. El seu art és impressionisme pur, i al contemplar les seves obres, quasi sentim com xiula el vent.
 
El proper any 2010, Josep Traité serà, si Déu vol, de nou a Mataró, ja que a la capital del Maresme es celebrarà la 41a Trobada de Pessebristes de Catalunya i Balears i si a Sabadell han admirat el seu art un centenar de persones, per aquesta trobada esperem la visita de molts pessebristes i familiars. Tothom hi és convidat. A Mataró, a més, s'hi trobaran exposades una selecció de les seves escultures, i també varis dels seus, entranyables, diorames.

 

Antològica dels Carratalà al Museu del Pessebre de Sant Vicenç de Montalt

24/12/2009

Com a homenatge en l'any de la mort de la Montserrat Carratalà, una molt completa exposició de les millors obres d'aquests artistes es pot contemplar al Museu del Pessebre de Sant Vicenç de Montalt. Les peces que s'hi exposen provenen de col·leccions particulars, per tant, habitualment no estan a l'abast de tots.
 
Podem veure des de creacions úniques a palillo d'en Lluís Carratalà, entre les que destaquem un impressionant naixement i grup de pastors d'estil català, fins a les figures de sèrie que bastia la seva filla Montserrat.
 
Lluís Carratalà i Vila, nascut a Gràcia, Barcelona, el primer de desembre de 1895, en acabar l'escola tenia molt clar que volia ser escultor, anà a Llotja i més tard va entrar al taller de l'extraordinari escultor Josep Llimona, que fou el seu mestre.
 
Home polifacètic, va ser també un reconegut actor i va compaginar els treballs artístics amb els de cobrador d'arbitris, que li va proporcionar estabilitat econòmica.
 
Va ser el primer escultor figuraire que va fer figuretes per a pessebre català, per això a instàncies de la Federació Catalana de Pessebristes, la Generalitat de Catalunya li va concedir la Creu de Sant Jordi. En les seves figures s'hi troba la candidesa i la innocència d'aquell noiet que feia figuretes de fang al carrer.
 
Quan la Montserrat tenia 14 anys se n'adonà que el seu pare tenia dificultat per pintar els ulls de les figuretes, ella no s'hi pensà gaire i quan el seu pare va sortir de casa va pintar els ulls a una figureta; en tornar el seu pare va quedar sorprès : la Montserrat li havia centrat la mirada a la perfecció. Des d'aquell dia la Montserrat va pintar els ulls de les figuretes que feia el seu pare, després pintà la resta i més tard començà a fer figures petites fins a fer-ne de totes mides; tant per a pessebre hebreu com per a pessebre català.
 
Les figures dels Carratalà han traspassat les fronteres i la Federació Internacional els concedí a tots dos, a en Lluís a títol pòstum, el Premi per a la Difusió del Pessebre.
 
L'exposició estarà oberta fins el 7 de febrer del 2010. Podeu consultar els horaris en aquesta mateixa web.

 

Segona Mostra de Figures de Pessebre a Sant Andreu de Llavaneres

19/11/2009

A Sant Andreu de Llavaneres, en el marc de la festa major de Sant Andreu, el proper dia 27 de novembre tindrà lloc la inauguració de la II Mostra de Figures de Pessebre, escultures de petit format, organitzada pel Museu-Arxiu de Llavaneres. Una mostra de figures de pessebre d'autors contemporanis, artesans d'arreu de Catalunya que es dediquen a aquest art popular del nostre país.
Aquesta exposició podrà visitar-se al Museu-Arxiu de Llavaneres, Can Caralt, fins el 17 de gener de l'any vinent amb els següents horaris:
De dilluns a divendres de 17 a 20 h.
Dissabtes de 11 a 14 i de 17 a 20 h.
Diumenges i festius de 11 a 14 h.

 

Nova edició d'El Pessebre de Joan Amades

19/11/2009

Fulletó en PDF Arola Editors ens presenta una nova edició, revisada per n'Albert Dresaire, Josefina Roma i Antoni Serés, de l'obra de Joan Amades El Pessebre.

La primera edició d'El Pessebre fou feta per Sadag el 1946. Un volum de 375 pàgines, il·luminat a mà; i se'n va fer una nova edició el 1959 per Aedos en un altre format distint i més modest.

L'edició que presentem ara és fruit de la consideració i estudi de les dues edicions anteriors. Els dibuixos i figures que Amades adjuntava en una o altra edició també han estat reunits procurant recol·locarlos, en la mesura del possible, en el lloc que els pertocava per al seguiment del text. També s'aporta una visió més actual de les figures que eren dibuixos de peces aplegades en el Museu Etnològic del Poble Espanyol de Barcelona.

 

Exposició permanent de figures i pessebres

19/10/2009

Al temple expiatori del Sagrat Cor de Jesús del Tibidabo de Barcelona, podem trobar diversos museus de temàtica religiosa. Entre ells, destaquen dues sales dedicades a Mn. Francesc Camprubí i Alemany (a.c.s.) que durant la seva vida va ser pessebrista i col·leccionista de figures de pessebre.
 
Mn. Camprubí era doctor en Història de l'art i expert en el temple de la Sagrada Família. Canonge de la Catedral de Barcelona, va compaginar les obligacions del seu càrrec amb les classes que impartia a l'escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi i a l'escola Massana.
 
Dins de la seva col·lecció trobem pessebres fets pel mateix Mn. Camprubí: es tracta de pessebres de sobretaula, fets amb suro pintat, inspirats en els que es feien a Catalunya al segle XIX, les figures que els basteixen són d'en Pere Teixidor.
 
Un altre faceta com a artista és el de la pintura sobre pedra i elements naturals: en la forma d'una roca determinada, Mn. Camprubí hi veia una Sagrada Família, i a partir d'aquí la decorava fins a aconseguir l'efecte desitjat, aconseguint uns excel·lents resultats.
 
De la col·lecció de figures de pessebre que va anar acumulant durant tota la seva vida, destaquen, entre d'altres un naixement i pastors atribuïts a Ramon Amadeu, una interessant anunciata d'en Pere Teixidor i una bona col·lecció de figures de l'escola olotina.
 
A l'actualitat, el conservador dels museus del Tibidabo, el Salesià Pare José María Sans, amic personal de Mn. Camprubí, vetlla pel manteniment d'aquesta interessant col·lecció, a la qual ha afegit uns diorames amb figures de "palillo" d'en Martí Castells, entre els quals podem admirar el "Davallament de la Creu", "El Sant sopar" i altres.
 
La col·lecció de Mn. Camprubí es pot veure, concertant una visita amb el responsable dels museus del Tibidabo. Per a més informació, podeu visitar el web www.templotibidabo.org.

 

La 40a Trobada a Ciutat de Palma

06/10/2009

Hom diria que escaient-se la 40 trobada els nostres amfitrions de l'illa de Mallorca jugaven amb avantatge, essent com és aquell arxipèlag fortament afeccionat a ressons tel·lúrics, i ja se sap que el quaranta connota nombrosos encerts propicis no endebades al Congrés de Vic el filòsof Raimon Panikkar afirmava que el quaranta és el nombre de la plenitud.
Qualsevol apreciació però, com un tracte de favor de déus propicis en forma del càlid solet tardoral que ha acompanyat les jornades, és curta vist l'entusiasme i sobretot eficiència de la vintena llarga de col·laboradors de l'equip organitzador, que disposaven d'un programa ben ideat i millor realitzat.
Arribat al capvespre del divendres rebérem les credencials i l'allotjament a l'Hotel Barceló Can Vinyes, a la platja de la veïna Calvià. Sense temps per admirar la cala des de les terrasses de les habitacions, ens apressàrem a sopar i encetar els rics intercanvis afectius i d'experiències que en són raó des d'aquell remot 12 d'octubre de 1969 a Vic, bressol de l'activitat que de nou ens ha aplegat.
L'acte que dona el tret de sortida a la 40ena Trobada fou la recepció que la Il·lma. Sra. Cristina Cerdó Capellà, 1a tinent de batllesa i presidenta de I'Institut Mpal. de Foment, oferí al Saló de Plens de l'Ajuntament als presidents de les entitats participants. Cordial, tothora mostrà interès i els animà a seguir en el seu deler, que compartia.
El matí del dissabte s'encetà amb la visita al betlem napolità de la Fundació March, un superb conjunt de figures del segle XVIII que cal situar al mateix nivell que les del naixement Cuccinello de San Martino. Ocupa dues sales del palau, la primera mostra figures exemptes i la segona una instal·lació, que si bé té voluntat d'apropar-nos al pintoresquisme napolità hom hi reconeix a més de subtils referències a espais palmesans l'encert de situar la Sagrada Família a dins d'una cova, seguint l'usança illenca, en lloc d'una arquitectura en ruïnes amb columnata clàssica com seria en principi propi.
Passàrem a les Caputxines, tingudes com les fundadores de la tradició pessebrística local des de la segona meitat del segle XVII. Presideix l'exposició un gran betlem que mereix, ha merescut, un treball monogràfic. Al marge del que dóna nom i fama al convent escau esmerçar atenció a la mostra de figures que hi ha al centre de l'antiga sala de labor, totes retirades del gran betlem per impossibilitat física de compartir una sala per bé que molt gran, limitada, i als betlems d'aparador que completen l'exposició. Trets comuns illencs se'ns fan presents amb rotunditat, l'ús de petxines, el naixement sempre en una cova o les neules de paper són formes peculiars que n'estableixen l'encant. Les monges s'hi dedicaven, hom els hi portava les figures i elles creaven l'espai. Més encara, hi havia el càrrec de betlemera, que tenia cura de l'esmentada mostra.
La joia dels pessebres mallorquins, tant per la seva antiguitat, valor intrínsec i caràcter catalitzador en la propagació d'aquesta devoció popular mallorquina, és el betlem de Jesús o de la Sang, provinent del convent franciscà de Nostra Senyora dels Àngels, instal·lat ara en la primera capella a mà esquerra de l'església de Hospital Provincial. Datat cap al 1480, té un fort parentiu amb els pessebres italians de les darreries del segle XV. I si bé ja ha estat objecte d'alguns estudis, és evident que cal encara demana un treball amb profunditat de tota la simbologia que només s'insinua, però que mirant-lo una estona et domina. Mereix, com a mínim, una tesi, per accedir al misteri del Misteri.
L'olotí Pere Costa i Canal, resident a l'illa des de fa cinquanta anys, exerceix el seu mestratge artístic fixant una simbiosi entre l'enyorada Garrotxa i l'estimada Balear. Amb enginy més que sobrat i arrauxada imaginació, munta els seus pessebres al cor de la ciutat, dins els cèntrics magatzems C&A, valuós mecenatge digne d'admiració. Allí hi trobàrem la masia nadiua, les coves del Drac (coves, ai las, al capdavall) i tants altres paisatges que són síntesi de llocs estimats per ell i per la gernació que cada any els admiren.
El dinar fou en un celler típic al cor del casc antic, on vàrem conèixer diferents plats de la cuina local, cosa que provocà disparitat de criteris a l'entorn de les preferències, arribant tot seguit la joiosa unanimitat amb els licors d'herbes. Tot va bé si acaba bé.
Al Centre Cultural de la Misericòrdia admiràrem la feina feta pels artistes de l'Associació Francesc Rosselló: Jaume Albertí, Margalida Bover (que també és l'autora del retallable "Betlem mallorquí" que ens obsequiaren), Bernat Coll, Pere Costa, Nadal Ferriol, Maria Rosa Forteza, Victòria Heredero, Joan Jiménez, Guillem Lascola, Aïna M. López, Margalida Nicolau, Fernando Ramón, Andreu Rosselló, Catalina Rullan i José Antonio Terriente. Un qualificatiu comú de la mostra seria el de sorprenent per les respostes singulars i imaginatives i l'alt grau de competència comú a tots els expositors. És difícil voler descriure els encerts creatius i el saber fer d'algun, doncs només veient-ho és possible fer-ne cabal. La visita doncs, per aquells que no ho han fet, és obligada si hom vol conèixer de primera mà encerts i solucions inèdites que suposen un feliç pas endavant en el progrés del pessebrisme. En el mateix recinte s'havia disposat un mercadet de Nadal, amb publicacions i figures mallorquines i un tast de productes típics.
Fra Gabriel Llompart desitjava presidir la missa a la Seu, però poques hores abans va haver d'ingressar d'urgència en una clínica local per una sobtada malaltia. Esperem que es recuperi aviat. El seu treball "El Belén mallorquín" és un text de referència, com tots el seus estudis. Acabada l'eucaristia gaudírem de la declamació del sermó de la calenda a càrrec d'un nen soci de l'entitat palmesana. El sermó és una enumeració de les dades principals de la humanitat que un rapsode diu a l'hora prima de la vigília de Nadal. Tot seguit arribà el cant de la sibil·la, on s'anuncien fets profètics a l'entorn de l'adveniment de Jesús, segons tradició de la sibil·la Eritrea. Una noia jove amb veu ben modulada i un registre escenogràfic convincent ens menà aquells moments d'evocació i plenitud. L'orgue de la catedral acompanyà tothora la cerimònia.
Abans d'abandonar l'església varem poder admirar a la capella del Santíssim l'obra que l'artista Barceló va realitzar expressament per la catedral de Palma.
Acabat el sopar va tenir lloc l'intercanvi de presents. Un quadre amb una elaborada neula de paper és l'obsequi que s'oferí a les entitats, d'un gust exquisit. A Mallorca encara és costum guarnir les esglésies amb neules fetes artesanament, retallades a mà. A Catalunya i València aquesta tradició s'ha perdut definitivament. No només això, a les illes gràcies a un grup entusiasta d'afeccionats, cada vegada són més els que en fan, començant pels més petits. Una altra tasca admirable dels pessebristes balears.
El matí del diumenge comença per un passeig pel casc antic de la ciutat on guies professionals amb bonhomia i competència ens feren apreciar aspectes que passen desapercebuts en una visita lliure. Be que coneguda Palma hom sempre troba motius per revisitar-la i saber-ne una mica més. Cap al migdia ens traslladàrem al Castell de Bellver on fórem rebuts per una nodrida agrupació folklòrica que presentà una àmplia selecció de ballets illencs. Al pati del castell ens feren la foto oficial.
Érem uns cent-cinquanta en total i de la cinquantena llarga d'entitats federades n'hi participaren poc més d'una vintena. Cal lamentar l'absència d'associacions que tenint voluntat d'esdevenir referents, decideixin abstenir-se d'assistir-hi. Nosaltres seguim creient en la validesa de l'ideari vigatà, el que va donar el tret de sortida a aquests encontres anyals, on es maldava per trobar un espai on reconèixer la conveniència d'aplegar voluntats, conciliar interessos, agermanar afeccions.
Era previst clausurar la Trobada amb el lliurament del fanalet a l'Associació mataronina, convocants de la vinent. Cap mataroní va assistir a la present, per la qual cosa el fanalet ha quedat dipositat a la Federació. Ben segur que el caràcter entranyable de lliurar el fanalet amb certa solemnitat, amb tot el que això connota, no és entès de la mateixa manera per tothom. El foc arrecerat en forma de fanalet esdevé l'arquetipus regenerador que ens vincula al compromís de mantenir el caliu, l'esperit, l'afecció, la passió. Els amics de Mallorca ens han donat mostres del fet que, malgrat les moltes adversitats a les que el pessebrisme està sotmès, tot és possible, hi ha un esperançat futur, i ho compartim. Els hi estem molt agraïts.

 

40a Trobada de Pessebristes de Catalunya i Balears

17/09/2009

Programa en PDF Darrers dies per inscriure's per tal de participar de la 40a Trobada de Pessebristes de Catalunya i Balears, que es celebrarà els propers dies 3 i 4 d'octubre a Palma de Mallorca.

Els companys de l'Associació de Betlemistes Francesc Rosselló de Balears han preparant un programa molt interessant i no dubtem que serà una autèntica festa del pessebrisme.

Podeu consultar la informació de preus.

[Formulari d'inscripció]

 

Ha mort Fra Gilbert Galceran, monjo de Solius

02/08/2009

Fra Gilbert Fra Gilbert Galceran i Famadas va néixer a Vilanova i la Geltrú el 12 de maig de 1912. Va vestir l'hàbit cistercenc al Monestir de Poblet el 26 de setembre de 1944, on va professar com a monjo el 30 del mateix mes de l'any següent. Durant un temps de la seva vida va prestar diversos serveis al monestir d'Hauterive (Suïssa), i a la Cúria General de l'Orde, a Roma, llocs on ja va deixar exposicions dels seus diorames pessebrístics.
S'incorporà a la comunitat de Solius pel març de 1970, i aquell mateix Nadal ja va fer el diorama del Naixement, el primer d'allò que després, amb el temps, seria l'Exposició de Pessebres de Solius, que des de 1991 es pot visitar de manera permanent.
Com a pessebrista reconegut, l'any 1998 va rebre el títol de membre d'honor de la Federació Catalana de Pessebristes. L'any 2000 li fou concedida la màxima distinció del pessebrisme internacional, el Trofeu de la Universalis Foederatio Praesepistica. I, entre moltes altres distincions, l'any 2006 la Generalitat de Catalunya li concedí el títol de Mestre Artesà.
Ha mort plàcidament en la pau de Crist el dia 1 d'agost del 2009, acompanyat pels seus germans de comunitat.

 

Montserrat Carratalà i Molleví (Barcelona 1924-2009)

24/07/2009

El dimarts 21 de juliol ha mort a Barcelona Montserrat Carratalà. Hi havia nascut el 24 de juny de 1924. Podem afirmar que la seva vida ha estat totalment dedicada al pessebre i als pessebristes. A l'edat de 14 anys va començar a pintar els ulls de les figuretes que feia el seu pare, amb un resultat excel·lent. A partir d'aquí, ja no va parar; primer pintant figures i més endavant, fent tot el procés, des del motlle fins al pintat i acabat de la figura.
Ha estat una fidel seguidora de l'escola iniciada per el seu el pare, sense variar-ne l'estil i amb la mateixa mestria d'en Lluís Carratalà.
Les seves figures han traspassat les nostres fronteres, així la Federació Internacional de Pessebristes concedí a tots dos el premi per a la Difusió del Pessebre. També a l'any 2004, la Federación Española de Belenistas atorgà a la Montserrat Carratalà el Diploma Acreditatiu del Trofeu Federación Española de Belenistas.
A proposta de la Federació Catalana de Pessebristes, la Generalitat de Catalunya concedí a l'any 1988 la Creu de Sant Jordi a en Lluís Carratalà i Vila (Barcelona 1895-1991). Aprengué l'ofici d'escultor amb el mestre Josep Llimona, amb qui va col·laborar en diferents obres. Aprengué a treballar el fang amb el mestre figuraire Claudi Rius, amb qui es va dedicar a tallar imatges religioses. El que destaca més de les seves creacions és el repertori de figures de tipologia catalana rural. Ell va ser el primer figuraire que va representar la Mare de Déu i Sant Josep amb vestimenta catalana, essent aquesta la seva gran aportació al món del pessebrisme.
Home polifacètic, es dedicà al teatre durant més de 50 anys, i d'aquesta experiència va crear una sèrie d'escenes teatrals amb els temes nadalencs típics de Catalunya, on es reflecteixen els costums i les tradicions de les famílies del nostre país. Les escenes més conegudes són: "Caga Tió", "Els Pastorets", "Fent el Pessebre", "Nit de Reis" o "Per Nadal cada ovella al seu corral".
Tant en Lluís com la Montserrat van anar fent figures tota la vida, fins que la seva salut els hi ho va permetre. Aquelles figures que expressen bondat i pau, i que ells anomenaven "ninots".

 

Les associacions de Sabadell i Baix Empordà a la IX Festa de la Pela del Suro a Llofriu

25/06/2009


 
El dissabte 20 de juny 2009, les associacions de Pessebristes de Sabadell i Baix Empordà varen participar, igual que en els darrers anys, a la IX festa de la pela del suro a Llofriu.
 
La jornada va començar a les suredes on els peladors van demostrar la seva habilitat extraient el suro. Desprès, al bell mig del poble, els artesans ens ensenyaren el que es fa amb aquest suro: taps, bosses, carteres... i com no, pessebres.
 
Efectivament, amb aquest suro es pot muntar un pessebre popular. I això és el que van fer les associacions participants.
 
Va haver-hi molt de públic i molts interessats en el muntatge de pessebres.
 
Cap a les 8 del vespre, la recollida del material va posar un punt i final fins l'any vinent, que, pel solstici d'estiu, segur, les associacions de Sabadell i Baix Empordà tornaran a ensenyar com es munta un pessebre.

 

40a Trobada de Pessebristes de Catalunya i Balears

01/05/2009

Cartell 40 Trobada Animem a tots els pessebristes i afeccionats al món del pessebre a participar de la 40a Trobada de Pessebristes de Catalunya i Balears, que es celebrarà els propers dies 3 i 4 d'octubre a Palma de Mallorca.

Els companys de l'Associació de Betlemistes Francesc Rosselló de Balears estan preparant un programa molt interessant i no dubtem que serà una autèntica festa del pessebrisme.

Podeu consultar la informació de preus. Hi ha descomptes disponibles per a les inscripcions fetes abans del 31 de maig.

[Formulari d'inscripció]

 

Exposicions de calvaris

04/04/2009

Cartell en PDF Ens ha arribat informació de les següents exposicions de calvaris:

L'Agrupació de Pessebristes d'Olot i la Garrotxa organitzen la Mostra de Setmana Santa a l'església de Sant Esteve d'Olot del 3 al 14 d'abril. Enguany especialment dedicada a l'obra religiosa de Ramon Amadeu.

El Grup Pessebrista de Sitges organitza l'11a Exposició de Calvaris que es podrà visitar al Palau del Rei Moro, carrer d'en Bosc 10-12, el dimecres 8 d'abril de 20 a 23 h, dijous 9 d'abril de 18 a 22 h i divendres 10 d'abril, d'11 a 21 h.

L'Associació de Pessebristes de Sant Hilari Sacalm fan l'exposició de calvaris a l'església Parroquial de Sant Hilari. Estarà oberta del 4 al 19 d'abril, ambdós inclosos. L'horari és de 9 a 13 i de 16 a 19,30 h.

 

Noves exposicions

05/01/2009

Enguany, hem tingut notícia de l'exposició de pessebres de Vilassar de Mar (Maresme). Es tracta d'un grup d'uns quinze pessebristes que, sota l'aixopluc del casal parroquial, basteixen cada any una exposició de diorames i pessebres populars. Una exposició, on es poden veure uns vint diorames de diferents mides i estils, que s'obre pocs dies abans de Nadal fins al dia de Reis.
Sempre és molt interessant comprovar com a diferents pobles de Catalunya apareixen noves entitats que tenen com a finalitat bastir una exposició per Nadal, una mostra més de la vitalitat que gaudeix el Pessebre.

 

La Ruta del Belén d'Osca

02/01/2009

Ens ha arribat informació sobre la Ruta del Belén 2008 que ha organitzat un grup d'Ajuntaments de la província d'Osca, amb el suport de la seva Diputació. Concretament, s'han agrupat els pobles d'Alcolea, Almunia de San Juan, Barbastro, Binaced, Boltaña, Castillonroy, Esplús, Fraga, Graus, Lagunarrota, Monzón, Peralta de la Sal, Pomar i Torreciudad. Hi trobem des d'associacions de pessebristes a les ciutats més grans, fins a pobles petits on tots els veïns han participat en la creació del seu pessebre. Cada pessebre té uns trets característics que el diferencien dels altres. D'entre ells podem destacar el més conegut, el pessebre de Monzón, amb més de 900 metres quadrats, 7.000 figures i 40.000 vats de potència.
Aquesta iniciativa, uneix el pessebre amb la vessant més lúdica i turística, considerant l'encant dels pobles i paisatges d'aquella zona.
És molt interessant veure com tots aquests pobles s'han coordinat, oferint conjuntament les seves exposicions, així com el suport donat a aquesta ruta pessebrística per part de les institucions públiques.

 

2017     2016     2015     2014     2013     2012     2011     2010     2008     2007     2006

Federació Catalana de Pessebristes