1978, els primers passos
Poca gent sap que els orígens de la creació de la Federació cal buscar-los l'any 1978, a Terrassa. El 18 de juny de l'any 1978 va tenir lloc al Club Egara una jornada d'intercanvi d'idees sobre pessebrisme. La idea inicial d'en Jordi Pi i d'en Josep Pagespetit de fer una trobada per parlar de com millorar els pessebres, amb l'aplicació de la perspectiva i la pintura, va ser completada per la d'en Francesc Simó amb la proposta d'estudiar també la creació d'un secretariat per aglutinar tots els pessebristes catalans i propagar el pessebre. En aquest mateix acte es va presentar la Trobada d'aquell mateix any que se celebraria el dia 8 d'octubre a Terrassa.
En aquell moment hi havia moltes associacions -gairebé cap legalment constituïda- que funcionaven com a seccions d'altres entitats, moltes vegades d'àmbit eclesial i per tant, sense personalitat jurídica pròpia.
Malgrat que no es va prendre cap decisió sobre la creació d'aquest "secretariat" i malgrat també l'oposició del Sr. Joan Marí, de Barcelona, que apostava per una solució "a l'italiana", és a dir, una entitat principal amb seccions a les altres poblacions, allí va sorgir la llavor del que més tard, l'any 1983, es gestaria ja com a Federació. El tema, però, es va desar al calaix durant cinc anys.
Així, l'any 1983, en Jordi Pi, ajudat d'elements joves que havien acabat d'entrar a la Junta de l'Agrupació de Terrassa, va tornar a remoure el tema i trasllada aquesta inquietud a d'altres pessebristes de Sabadell, Vic, Sant Joan Despí, Mataró, Sant Feliu de llobregat, Castellar del Vallès i Lleida.
Per un altre cantó, en Joan Mestres i d'altres, havien endegat contactes amb la Generalitat per a estudiar la possibilitat de fer un Museu del Pessebre.
La Generalitat al·legava que calia que es tingués personalitat jurídica per començar a estudiar aquesta opció.
En aquest moment, va caldre la creació d'una comissió gestora que engegués tot el procés constitutiu de la que seria la Federació de Pessebristes de Catalunya (el terme "secretariat", políticament menys ambiciós, es va bandejar i substituir pel de Federació).
1984, la Comissió Gestora
Segueixen els contactes i, finalment, el dia 6 de juny de 1984 es fa a Terrassa la primera reunió d'aquesta comissió. Es nomena President a en Joan Farell, de Sabadell i Secretari a en Joan Cortada, de Terrassa. Hi ha també representats membres de Castellar, Lleida, Mataró, Sabadell, Sant Feliu, Vic i Terrassa (Sant Joan Despí, tot i ser-ne també promotor no hi va poder assistir).
El 15 de setembre de 1984 es fa a Sabadell la segona reunió de la comissió gestora i, a banda dels pessebristes de la reunió anterior, s'hi afegeixen Ripollet i Barcelona. A instàncies d'en Lluís Tort, de Sant Feliu, s'acorda presentar durant la Trobada d'aquell any un projecte d'estatuts de la Federació i, tot i que el Sr. Marí, de Barcelona, no n'està gaire convençut, s'acorda constituir la Comissió Gestora amb la següent composició:
President: Joan Farell (Sabadell)
Secretari: Joan Cortada (Terrassa)
Vocals: Josep Caballé (Vic)
Jordi Pi (Terrassa)
Joan Mestres (Sant Joan Despí)
Llorenç Domingo (Lleida)
Vicenç Girbau (Castellar del Vallès)
Joan Costa (Barcelona)
La Gestora tornarà a reunir-se a Sabadell el dia 27 d'octubre, amb l'assistència de Barcelona, Terrassa, Castellar, Lleida, Sabadell, Sant Joan Despí, Vic i Sant Feliu per continuar treballant. Pel que fa al nom es desestima el de Secretariat i es presenten dues propostes:
- Federació Catalana d'Agrupacions pessebristes (proposat per en Joan Costa)
- Federació Catalana de Pessebristes (proposat per na Núria Garcia)
S'escull el segon. També es parla de com s'han de presentar les candidatures, de la renovació parcial de la Comissió i de preparar el model d'estatuts per a les associacions.
La Junta Gestora es reuneix el 9 de febrer, el 30 de març i el 15 de juny de 1985. En aquesta darrera reunió es prenen alguns acords importants: aprovar definitivament l'esborrany d'estatuts -descartant les esmenes que presentava el Sr. Marí- i encarregar al Sr. Costa la tramitació dels estatuts, acceptar la proposta de Terrassa per organitzar la 1a Mostra del Pessebre Català al Centre Cultural de la Caixa de Terrassa.
Els que varen assistir a la majoria de les reunions i impulsors de la Federació són: en Vicenç Girbau, de Castellar del Vallès, en Llorenç Domingo, de Lleida, en Joan Farell, de Sabadell, en Lluís Tort, de Sant Feliu del Llobregat, en Joan Mestres, de Sant Joan Despí, en Jordi Pi, na Núria Garcia i en Joan Cortada, de Terrassa i en Josep Caballé, de Vic. També hi varen prendre part, amb menys participació, en Joan Costa i en Joan Marí, de Barcelona, en Joan M. Garsot i en Jaume Cadafalch, de Castellar, en Josep Mola, de Mataró, en Pere Padró, de Ripollet, n'Alfred Marsiñach, de Sabadell i en Jordi Simó, de Terrassa.
1985, l'acte fundacional
El dia 18 de juliol de 1985 es fa a Sabadell l'acte fundacional de la Federació Catalana de Pessebristes, amb la participació de les següents entitats i representants:
Associació de Pessebristes de Barcelona
- Joan Marí i Oliva
- Joan Costa i Simón
Grup Pessebrista Capella de Montserrat de Castellar del Vallès
- Vicenç Girbau i Vives
- Jaume Cadafalch i Montagut
- Joan M. Garsot i Sans
Associació de Pessebristes de Centelles
- Miquel Matavacas i Costa
Associació de Pessebristes de Girona
- Francesc Xavier Alberch i Comas
- Josep Maria Nogué i Regàs
Agrupació Ilerdenca de Pessebristes
- Llorenç Domingo i Farré
Associació de Pessebristes de Mataró
- Josep Mola i Coloreu
- Domènec Cruz i Vinyals
Agrupació de Pessebristes de Montcada
- Josep Viñas i Espel
- Josep Maria Pous i Canalies
Agrupació de Pessebristes d'Olot
- Josep Traité i Compte
Agrupació de Pessebristes de Reus
- Joan Vallvè i Serra
- Ramon Nadal i Franquet
Agrupació de Pessebristes de Ripollet
- Pere Padró i Baqués
- Josep Maria Canals i Coll
Agrupació de Pessebristes de Roda de Ter
- Xavier Rosana i Solé
Agrupació de Pessebristes de Sabadell
- Joan Farell i Domingo
Agrupació de Pessebristes de Sant Feliu
- Lluís Tort i Guilera
Agrupació de Pessebristes de Sant Joan Despí
- Enric Borràs i Martí
- Silvi Margarit i Roca
- Antoni Margalef i Quintana
- Joan Mestres i Baixas
Agrupació de Pessebristes de Terrassa
- Jordi Simó i Sanahuja
- Joan Cortada i Rius
- Jordi Pi i Vila
- Núria Garcia i Múrcia
Agrupació de Pessebristes de Vic
- Josep Caballé i Cumeras
Com a resultat de la reunió, totes les persones assistents, en representació de les seves entitats,
ACORDEN:
- Constituir la Federació Catalana de Pessebristes, amb seu social a Sabadell
- Aprovar els Estatuts
- Afegir als Estatuts, perquè hi consti, l'Acta Fundacional
Finalment, el dia 6 d'octubre, a Girona, té lloc, en el marc de la XVI Trobada de Pessebristes, l'anomenat Acte Acadèmic que comença amb la salutació del President de l'Associació de Pessebristes de Girona. Tot seguit el canonge de Girona, Mossèn Jaume Marquès, fa una conferència sobre el primer pessebre de Girona.
A continuació té lloc la primera Assemblea General de la Federació, per elegir la Junta, un cop legalment aprovats els Estatuts. Assisteixen a l'Assemblea presidents i secretaris de les entitats signants de l'acta fundacional i, a més, les Agrupacions de Tarragona i Hostalets de Balenyà que, en aquest acte, s'incorporen també a la Federació amb dret a vot a l'Assemblea.
Després de les corresponents votacions, la nova Junta queda constituïda tal com segueix:
Presidència i Secretaria: Sabadell
Tresoreria: Terrassa i Vic
Vocalíes: Sant Joan Despí i Castellar del Vallès
Així, el sabadellenc Joan Farell i Domingo és proclamat primer President de la Federació Catalana de Pessebristes i passa a ocupar la presidència de l'acte, el qual es clou amb el seu discurs com a nou President.
1985 – 2023 Seguim avançant
Des de la data d’inici de la Federació Catalana de Pessebristes l’any 1985, amb 14 associacions que van fer el primer pas, i fins el 2003, es van anant federant diferents altres entitats, arribant poc a poc a ser 47. A partir d’aquest any i fins a l’actualitat, hi ha un ritme creixent d’associacions, algunes d’elles amb anys d’història i altres de recent constitució, que s’han interessat pel món del Pessebrisme associatiu, essent en l’actualitat 69 les associacions federades, repartides per tot el territori de Catalunya i les Illes Balears, amb un total de més de 15.000 associats. Les més de 120 exposicions realitzades en els darrers anys per les nostres entitats federades han mobilitzat més de 1,5 milions de visitants.
Per raó que el Pessebrisme ha entrat a formar part de la Cultura popular i tradicional del nostre País, transcendint el fet religiós que fins fa pocs anys duia associat, l’ha convertit en un fet històric i artístic en el qual, moltes persones s’hi troben còmodes. La visió encertada de les nostres Juntes en aquest fet i també per part de la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya ens ha obert portes en els darrers anys per arribar al Consell de l’Associacionisme de la Generalitat o a la confederació de l’Ens de l’Associacionisme Cultural.
L’evolució lògica de la societat comporta que la cultura popular i tradicional no s’aturi en el passat i busqui noves formes o tendències. En la nostra activitat, moltes entitats participen de nous muntatges que al llarg del temps la Federació ha endegat, com ara: les mostres sobre Altres pessebres, el Working progress, o l’exposició Fragments. La mostra del concurs sobre Altres pessebres es va exposar en el saló del Col·legi d’Arquitectes de Barcelona el Nadal de 2014 i estava dirigida a artistes, dissenyadors i creadors en general per tal de reinterpretar i expandir la idea del pessebre. Les tres edicions del “Working progress” i dues del cicle “Pessebrisme, mirades”, que s’han fet bianualment des del 2015 al Centre d’Artesania de Catalunya, a Barcelona, han permès mostrar en directe al públic en general i a col·lectius, col·legis i associacions, tot el procés de muntatge dels diorames i dels pessebres populars, i noves propostes en l’àmbit pessebrístic.
També, les mostres Fragments, i en particular les exposades en diferents anys a Tavèrnoles, han estat iniciatives de molt d’èxit, tant per la qualitat dels autors que han realitzat els fragments de diorames i/o pessebres, com per la facilitat de veure el visitant els nous formats i les diferents formes de treballar aquests muntatges en la seva versió artística.
Del maig de 1995 fins al setembre del 2005, la Federació va editar 40 números de la publicació Full Informatiu que, com deia la primera editorial, a manca de tenir un Butlletí, sortia per oferir a les entitats federades informació de les diferents noticies i activitats a desenvolupar. L’any 2010 sortia el primer número de Naixement, publicació federativa d’una quarantena de pàgines que, el 2023, ha arribat al número 14. La revista acull articles d’autors de prestigi, especialitzats en el món del Nadal i el Pessebrisme, així com entrevistes de qualitat a artistes, figuraires o personatges importants del món del pessebre.
El desig informatiu ha estat una constant en l’àmbit de la Federació. Ja des dels seus primers passos, es feren a l’inici del cicle de Nadal, uns fulls per tal d’informar de les diferents exposicions, dies i horaris de tots els associats. En els anys noranta es feia un programa Nadal, fem i visitem el pessebre! que es repartia arreu. Ja en els anys noranta es publicava el full en color Exposició de pessebres Nadal de l’any corresponent. També, des del 2006 i fins al 2009, sortia una làmina sobre Exposicions de pessebres amb totes les comarques catalanes on les entitats federades hi feien exposició. Des del 2010 la publicació del llistat d’exposicions de pessebres de les entitats federades s’edita informàticament i tothom interessat la pot consultar en aquesta pàgina web www.pessebrescat.cat. Darrerament, totes les comunicacions mensuals o extraordinàries a comunicar a les associacions, s’envien des de Secretaria en edició de Circular numerades per ordre d’enviament i any.
2010, consolidem un model associatiu i de treball conjunt
Amb l’arribada del 2010 es van celebrar els 25 anys de la constitució de la Federació Catalana de Pessebristes, elaborant un programa ben divers d’actes i de celebracions. El 2 de febrer, va fer-se una conferència inaugural a càrrec del Molt Honorable Sr. Jordi Pujol i Soley, president de la Generalitat de Catalunya. Durant diversos mesos es van realitzar a can Cortès de Palau-Solità i Plegamans, diferents tallers pràctics sobre construcció de diorames, pintura, il·luminació, efectes especials i modelatge de figures. També es va participar amb un pessebre popular a la Festa de la pela del suro de Llofriu; i en una taula rodona sobre el Futur de l’associacionisme. Amb motiu del 25è aniversari es feu un logotip d’aquesta efemèride.
El 17 d’octubre es feu una Diada a Montserrat per celebrar el 25è aniversari on els participants es trobaren al peu de l’estació cremallera de Montserrat per anar a fer una ofrena floral i col·locar una placa commemorativa al racó de sant Francesc, en el camí de l’ermita de Sant Miquel. Després hi va haver una missa conventual presidida per Dom Josep M. Soler, Abat de Montserrat, que al final dels cants de l’Escolania, va oferir una audiència als pessebristes assistents. Després hi va haver un dinar de germanor en el restaurant El Mirador dels Apòstols, amb repartiment de records i parlaments. Les celebracions es van concloure, primer el 21 de gener de 2011 amb el concert de l’oratori El Pessebre, amb lletra de Joan Alavedra i música de Pau Casals, que va celebrar-se a la basílica de la Sagrada Família de Barcelona. El 2 de febrer, a la cripta basilical, es feu l’acte definitiu de cloenda dels 25 anys amb una conferència del Molt Honorable Sr. Joan Rigol i Roig, ex-president del Parlament de Catalunya i president del Patronat de la Sagrada Família.
La Federació va encomanar per regalar a totes les entitats federades un conjunt escultòric limitat d’exemplars, amb l’escena del Nadal que va recrear l’escultor Daniel José Pons, emmotllat per l’artesà Josep Iglesias i Sanahuja, i pintat després per la pintora Gemma Bertran i Fabregat.
A finals del 2012 i primers mesos del 2013 es van commemorar els 150 anys de Pessebrisme associatiu a Catalunya. L’origen d’aquest acte és el 1863 quan hi ha notícia de la primera associació del món en aquest Art, l’Associació de Pessebristes de Barcelona. Aquesta entitat, conjuntament amb la Federació, vam organitzar un programa d’actes commemoratius amb l’objectiu de compartir aquesta celebració amb tot el col·lectiu pessebrista internacional. Com a preludi de tots els actes, el dia 26 de juny de 2012, hi va haver un esdeveniment oficial de reconeixement a alguns pessebristes veterans realitzat al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona a la plaça de Sant Jaume, amb actuació de la Cobla Ciutat de Barcelona. També el 26 de novembre, en el mateix Saló de Cent, es presentà el programa d’actes de la celebració, actuant al final la Cobla San Jordi, que interpretà el seu últim treball Nadales, amb la veu solista de Carme Canela.
La celebració consistí primer, en l’obertura de l’exposició Pessebres del món. Cultura Art i Tradició, que es feu la tarda del divendres dia 30 de novembre de 2012. L’Excel·lentíssim Sr. Xavier Trias, alcalde de Barcelona presidí la mostra internacional amb més de 100 pessebres exposada a l’immoble número 2 del barceloní carrer de la Seca al Barri de la Ribera. A Olot, durant els mesos de desembre i gener, es feu la 14a Biennal del Pessebre Català. També foren molt importants i visitades l’Exposició Barcelona 1912-2012 sobre l’evolució del pessebre des d’Antoni Moliné fins llavors i l’Exposició de figures de Reis, de grans mestres figuraires. Amb motiu de la celebració dels 150 anys, l’ONCE va editar un cupó amb un Naixement el dia 25 de desembre de 2012.
La culminació de totes les celebracions va ser el Simposi Internacional de Pessebrisme que es va fer a Sitges, a l’hotel Meliá, del 19 al 21 d’abril de 2013. En els diferents dies i hores es van succeir les diverses ponències que per ordre successiu foren: Navidad en Catalunya, de Joan Soler i Amigó; Los reyes magos de Oriente, de Jan Grau i Martí; Los villancicos en el mundo, de Glória Ballús i Casòliva; El pesebre en los evangelios, de Armand Puig i Tàrrech; i La figura del Belén, de Leticia Arbeteta i Mira. També una taula rodona amb diversos ponents, aprofundí en el tema: El futuro del Belenismo. Cap al vespre del darrer dia, es visitaren les bodegues i caves Codorniu on s’hi feu el sopar de clausura del simposi amenitzat per l’espectacle musical de Susanna del Saz.
Des del 12 d’octubre de 1969 que es va fer la primera Concentració Regional de Pessebristes, tal com es va dir durant uns pocs anys l’actual Trobada de Pessebristes de Catalunya i Balears, fins a l’any 2023 se n’han fet 51, la darrera aquest any a Maó, illa de Menorca. L’esperit inicial no ha variat gaire en el decurs de cada celebració. L’objectiu es conèixer els treballs pessebristes de cada entitat organitzadora i alhora les persones que els fan possible. Amb algunes excepcions, sempre es sol celebrar el primer diumenge d’octubre. A banda de la suspensió obligatòria pels fets sanitaris excepcionals dels anys 2020 i 2021 degut a la Covid 19, solament s’ha deixat de fer en dues ocasions: una, el 1974 quan va fallar l’entitat que l’havia d’organitzar, i altra, el 2013 que es va substituir per uns Tallers.
En els darrers anys, el dia 4 de juny es celebra oficialment el Dia de l’Associacionisme Cultural. Des de l’any 2015 i com a continuació dels Tallers realitzats l’octubre del 2013 a Palau-Solità i Plegamans, la Federació Impulsa una jornada d’activitats i tallers pessebristes que porten a cap les diferents entitats que els volen organitzar per tal de compartir maneres i formes de treballar l’Art pessebrista. Així a Manresa es va tractar sobre La composició de diorames; a Sabadell, La Vegetació en el pessebre; a Rubí, Com s’ha de començar un pessebre; a Tarragona, La pintura al pessebre. Tres pessebristes, tres estils; a Castellar del Vallés, Pessebres fets obra d’art.
L’any 2020 per la pandèmia de la Covid 19 no es va fer. La continuació es feu de nou a Rubí, mostrant La construcció de diorames dins de caixes de fruita, i el darrer Manresa, fent-lo a Sant Martí de Torroella, amb vuit demostracions de treball amb notables especialistes sobre l’Art pessebrista. S'impartiren nocions sobre: Pintura de figures; Plantejament, Soldadura, Perspectiva, Recursos impressió en 3D, i Pintura diorames.
Amb motiu de la col·laboració el 2016 entre la Federació i la Fundació Folch i Torres, en la commemoració del centenari de la primera representació dels Pastorets de Folch i Torres, es crearen setze diorames pertanyents a les setze escenes principals dels pastorets d’aquest autor. Una idea elaborada també amb l’ajut de la coordinadora de Pastorets de Catalunya i amb més de 200 figures fetes exprés per l’artista de Mataró, Marçal Casanovas. Aquest muntatge que es va inaugurar a l’exposició de la Biennal de Girona, està a disposició de les entitats per tal de promoure’n l’exhibició.
Almenys des de l’any 1990 hi ha documentat un full de cartonatge Retallable amb l’escena del Nadal que es feu amb motiu del centenari del folklorista Joan Amades. Amb periodicitat anual, els tenim editats des del 2007 en endavant, encomanats a diferents artistes coneguts del dibuix i la il·lustració. Es publiquen amb la finalitat de regalar-los a tota la mainada que visita les nostres exposicions de pessebres, amb més de 20.000 exemplars anuals.
El 15 de desembre del 2018 es va inaugurar el Museu del Pessebre de Montblanc, del qual la Federació Catalana de Pessebristes forma part del seu Patronat. El director és l’Ismael Porta i Balanyà, president de l’Associació Pessebristes de Montblanc. El Museu consta de tres plantes acabades, la planta baixa amb una mostra de diorames de diferents associacions federades, a la planta primera s’hi exposen Calvaris, i a la segona, diorames del pessebrista Joan Mestres. La planta tercera està dedicada a recerca i restauració. El Museu en l’actualitat és de titularitat privada, i s’està treballant per fer possible la conversió a titularitat pública.
La crisi sanitària derivada de la Covid 19, iniciada mundialment el 14 de març de 2020 amb la declaració de l’estat d’alarma pel Govern de la Generalitat de Catalunya que va obligar al confinament de tota la població, va limitar l’activitat de les associacions en aquell primer any i també en el següent, i alhora, va repercutir en una baixa important de les visites habituals per por al contagi, això malgrat les mesures de prevenció obligatòries que hi havia: mascareta, distància entre persones, higiene, etc. Així, per la pandèmia, es van haver de suspendre: l’Assemblea general ordinària de socis del mes de març, el dia de l’Associacionisme al juny, i la 50a Trobada de Pessebristes que s’havia de fer a l’octubre d’aquell any a Terrassa.
Malgrat tot, des de la Federació, via telemàtica per mitjà de Zoom, es van programar dues connexions successives el 2020, amb la finalitat de reconnectar de nou persones i entitats després de mesos d’incertesa sanitària. El dia 3 d’octubre, per substituir la Trobada, Francesc Villegas, president del Grup Pessebrístic de Manresa, va rememorar en una conferència els 50 anys de Trobades de Pessebres, i el dia 21 de novembre, s’explicaren alguns dels projectes possibles en aquelles circumstàncies i es van passar uns vídeos curts, explicatius pels seus autors, dels articles que havien de sortir en la revista Naixement d’aquell any.
L’assemblea general del mes de març, celebrada telemàticament a causa de la pandèmia, escull Ramon Albornà Rovira com a nou president de la Federació. El Nadal de 2021 ja foren possible algunes activitats més i, novament, moltes de les exposicions habituals de les associacions, gairebé una setantena de les prop de 120 que cada any es fan.
S’edita un tríptic per a coneixement i divulgació de les activitats de la Federació Catalana de Pessebristes que promou l’expressió del Pessebrisme com a Art, Cultura, Tradició i Patrimoni.
S’organitza la XVIII Biennal del Pessebre Català, que en aquesta ocasió, degut encara a les restriccions sanitàries i de mobilitat, es duu a terme de forma virtual, amb un muntatge realitzat a partir de els fotografies aportades des de les nostres entitats.
El gener de 2021, el fins aleshores president de la Federació Catalana de Pessebristes des del 2013, Albert Català i Pou, i alhora president també dels Amics del Pessebre del Baix Empordà, va assumir la presidència de la Federació Internacional de Pessebristes (UN FOE PRAE).
El Nadal del 2021, el Parlament de Catalunya ens va demanar l’elaboració d’un pessebre oficial a instal·lar a la seva seu. Es va bastir aquesta primera vegada, no hi ha constància de que es feu mai anteriorment, en estil popular, elaborat amb figures de Lluís Carratalà Vila (1895-1991), escultor reconegut i significatiu del patrimoni pessebrístic català.
El 14 de juny de 2022, el Consell de Ministres del Govern espanyol va aprovar el Reial decret 481/2022 pel qual es declara el Pessebrisme com a Manifestació Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial a l’Estat. En el decret es reconeix la transcendència sociològica del Pessebrisme com a expressió de la Cultura Popular. Aquesta declaració, impulsada per les Federacions de l’Estat, és el pas previ en el camí cap a una candidatura internacional per al reconeixement per part de la UNESCO. Aquesta és una fita important per a la nostra activitat, just a les portes de celebrar els 800 anys del primer pessebre fet per sant Francesc d’Assís, un 24 de desembre de 1223 en unes grutes de Greccio, a les muntanyes de la vall de Rieti, a la regió italiana del Laci al nord de Roma.
800 anys del primer pessebre
A inicis del 2023, junt amb altres entitats i institucions vinculades al pessebre, es constitueix el Comitè Pessebre800anys, amb l’objectiu de buscar les complicitats necessàries per elaborar un programa d’activitats el més ampli possible per celebrar l’efemèride dels 800 anys. Entre totes les nostres 68 entitats federades es van elaborar més d’un centenar d’exposicions pessebristes en els seus respectius municipis. També per aquesta ocasió es portaren a terme a Barcelona la XIX Biennal del Pessebre Català, al Reial Cercle Artístic, i les exposicions Greccio, Barcelona, patrimoni cultural internacional, al Museu d’Història, i Pessebrisme català, art i tradició i Pessebrisme i patrimoni, les artesanes del fang, a la Casa dels Entremesos.
Amb la inscripció de prop de 600 participants, es va celebrar el XXII Congrés Internacional Franciscus 1223-2023 de la Un-Foe-Prae inaugurat el dia 31 d’octubre a Sevilla, amb visita a exposicions també de San Fernando, Jerez de la Frontera, Córdoba i Mollina (Màlaga). Les activitats culturals complementàries, comptaren amb diverses xerrades sobre el pessebre; una taula rodona sobre el present i el futur del Pessebrisme associatiu; l’Assemblea anual de la Un-Foe-Prae; una fira d’artesania de figures i complements del pessebre, així com diverses demostracions d’escultors de figures. En el sopar de cloenda, celebrat el dia 2 de novembre, es van fer diversos reconeixements, un dels quals, a l’escultora catalana de figures Montserrat Ribes. Aquest congrés va ser impulsat per les quatre entitats estatals que formen part de la Un-Foe-Prae, entre elles l’Associació de Pessebristes de Barcelona i la Federació Catalana de Pessebristes.
Per Nadal, el Parlament de Catalunya instal·la, per segona vegada, un pessebre realitzat per la Federació Catalana de Pessebristes, fet que significa un important reconeixement i suport al Patrimoni cultural, el Pessebrisme com a manifestació i expressió de tradició i de la cultura associativa del nostre País. Una iniciativa que desitgem pugui tenir continuïtat.
El Nadal de 2023 es participa a la mostra internacional que ha promogut la Un-Foe-Prae a la ciutat italiana de Rieti, la capital de la Valle del Primo Presepe, prop de Greccio, organitzada per commemorar els 800 anys del pessebre. Hi vam ser presents amb dos diorames obra de Joan Carles Capdevila i de Josep Vives, representant a la Federació Catalana, junt amb el d’Agustí Térmens que representa a Barcelona.
Com a cloenda de la celebració dels 800 anys del primer pessebre, junt amb les diverses exposicions de pessebres ja fetes, calia també obrir un espai per a la reflexió i la proposta entorn al Pessebrisme i quin es el seu paper en el marc de la Cultura popular, com a pràctica viva del nostre patrimoni cultural immaterial. El Seminari Pessebrisme i Patrimoni del dia 4 de maig de 202,4 a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, es celebra amb ponents de renom dins el món cultural del país, amb Manel Delgado i Letizia Arbeteta, i junt amb un espai participatiu i una taula rodona debat l’expressió pessebrisme com a cultura viva i patrimoni cultural.
També per al Nadal 2024 està prevista l’exposició Pessebrisme, mirades amb ulls de dona, a celebrar al Centre d’Artesania de Catalunya, a Barcelona. Aquesta mostra està pensada per visibilitzar la participació i l’obra de dones pessebristes.
(Actualitzat a 29 d’abril de 2024)