Dissabte passat va tenir lloc el penúltim acte de l’aniversari. A les 10 matí ens vàrem trobar una bona colla de pessebristes vinguts d’arreu a la vila de Montblanc. Un cop fetes les acreditacions, es varen fer dos grups per tal de fer una visita guiada veient els punts més emblemàtics i, de passada, entrant a cases on ens van convidar a visitar diversos pessebres per anar fent boca.

Tot seguit es va dur a terme un acte solemne a l’Ajuntament de Montblanc amb la presència de les autoritats competents asseguts davant d’una pintura del conegut aquarel·lista Josep Martínez Lozano, terrassenc il·lustre i montblanquí d’adopció, en la que es va donar suport a aquest projecte tan ambiciós que representa el Museu del Pessebre.

Acabat aquest acte ens vam retrobar al Museu del Pessebre on se’n va fer la inauguració -encara que les obres no s’han acabat del tot- i es va retre un emotiu homenatge a en Joan Mestres, pessebrista de tots conegut de Sant Joan Despí, als Germans Castells, figuraires de tota la vida, i a les Germanes Clarisses. Hi va haver parlaments dels representants de totes les administracions involucrades en l’assoliment d’aquest gran objectiu que és el Museu, així com del President de la Federació, en Josep M. Porta, i de l’Ismael Porta, principal promotor d’aquest ambiciós projecte. A destacar, la intervenció del Sr. Joaquim Nin, delegat de la Generalitat a Tarragona, que va sintonitzar plenament amb l’audiència amb les seves més que encertades paraules.

El dinar -l’excusa de tot plegat- va ser una calçotada al pavelló del Casal Montblanquí en el que tothom va poder xerrar tranquilament amb els companys de taula. Després dels cafès, els qui van voler, van poder desplaçar-se fins a l’Espluga de Francolí i fer una visita més que interessant del Museu de la Vida Rural -recentment remodelat- on es troba una important representació de l’obra d’en Josep Traité i uns quants diorames. Pels qui no el coneixien, una sorpresa agradable, ja que el Museu ens fa reviure la vida dels nostres avis quan tot girava al voltant del camp. Fotografies, escenes recreades, antics atuells … tot ens transporta al nostre passat recent.

En definitiva, un dia complet en el que tothom s’ho va passar d’allò més bé.